Nobody knows!!

Fixem la data d’actuació per uns dies més tard. Decidim actuar mentre els nens estiguin a classe, de manera que quan surtin ningú sàpiga qui ha pogut realitzar una zona de jocs.

Amb pocs recursos però molta inventiva, creem una pista de bàsquet, una de bàdminton, una altra de futbol, i dues xarranques. N’hi ha prou amb cinta adhesiva de paper, algunes pilotes i un parell de raquetes. Ho muntem el més de pressa possible, ja que el temps és escàs, però just a temps per que estigui a punt.

A les 17:00 hores del divendres 15 d’octubre els nens comencen a sortir de l’escola. Les reaccions són múltiples, però, alguns s’animen a jugar. Altres, tímidament, observen, però no s’hi atreveixen.  Algunes mares són les que convencen els seus fills per què hi juguin.

Un fet curiós és com respecten els espais delimitats i obeeixen les línies a l’hora de jugar. D’altres les reinterpreten com a recorreguts i dónen llibertat a la seva imaginació jugant a qualsevol cosa. Però el més important és que comparteixen l’espai i els estris d’esbarjo que hem deixat.

De seguida se n’adonen de que hem sigut nosaltres els artífexs de tot això. Molt agraïts, els nens i nenes es comprometen a cuidar l’espai i a compartir les joguines per poder gaudir tots junts del nou espai d’esbarjo.

http://www.youtube.com/watch?v=AzAyvH6yM_4

Espai alienat

Després del fracàs inicial vam decidir actuar en una altra de les zones on haviem advertit que la gent feia un ús de l’espai que no es corresponia amb la seva fesomia.

Degut a la irregularitat del terreny, que presenta un fort desnivell, l’interior de l’illa que es troba entre els carrers de Pi i Molist, Sant Iscle i Ordunya actua com a nexe i alhora com a separació. Aquest fet dóna com a resultat que sigui un espai relativament concorregut, però més aviat per motius de trànsit de persones que es desplacen cap als serveis existents en aquesta àrea: una escola, un casal d’avis, una pista de futbol i una piscina. Tot i això, els espais residuals, molt irregulars, son aprofitats de forma espontània per alguns veïns, ja que, al tractar-se d’una zona peatonal, resulta molt apropiada per a que la canalla pugui jugar, sense el perills del trànsit rodat.

Decidim parlar amb alguns veïns per tal de realitzar un sondeig i esbrinar quines mancances posen més de relleu els usuaris d’aquest espai, que hi troben a faltar i que hi afegirien.

Contràriament al que pensàvem, els veïns no necessiten mobiliari urbà en aquest espai, ja que témen que s’acumulin grups de joves que embrutin l’entorn i provoquin contaminació acústica, sobretot nocturna.

Una bona part de l’espai és propietat d’un bloc de pisos, ja que a sota es troben els aparcaments, i per tant tampoc es pot afegir mobiliari urbà. De tota manera, els avis del casal han fet ball en aquest espai i els veïns s’han queixat del soroll, segons argumenten els jubilats del casal.

Continuem amb preguntant als usuaris i, entre els nens que surten de l’escola i els seus pares, comprovem la necessitat de crear una zona lúdica en aquest espai que permeti donar de berenar als fills mentre juguen, quan surten de l’escola. Algunes criatures afegeixen que, fan servir l’espai com a zona de jocs, però que no hi ha tobogans ni gronxadors.

ReNewBarris

Desprès d’analitzar la zona d’actuació assignada (part baixa del Turó de la Peira i part alta de Porta) vam decidir cercar sinergies amb l’iniciativa veïnal dels horts urbans propers a l’escola. Ja fa un temps un grup de veïns van decidir fer ús d’un solar propietat de la constructora Nuñez i Navarro, per conrear els seus horts.

La nostra proposta era clara: voliem generar un punt verd de residus, que incloïa una petita planta de compostatge per poder generar compost orgànic amb la fracció vegetal provinent dels horts urbans i establir un punt de recollida d’oli aprofitar-lo per fer sabó. Al mateix temps voliem aprofitar per plantar plantes aromatiques a la nostra parcel·la i utilitzar les seves essències per al procés d’elaboració dels sabons.

El projecte, inicialment ben acollit entre els hortalans, no va acabar de quallar. A priori ells ja s’abasteixen de la femta d’una granja de cavalls i no els atreu la idea de generar compost a partir dels seus propis residus: consideren que la planta provocarà olors que poden molestar al veïnat que ja es queixa a per l’augment dels mosquits a l’espai que ha provocat l’existència del horts. Témen que la nostra actuació suposi el detonant per a que els horts siguin definitivament desmantellats.

Els hortalans reaccionen de forma negativa a la proposta d’elaboració del sabó, argumentant que no té res a veure amb els horts. Els jubilats, de manera paradoxal, es mostren disconformes a que realitzem una actuació de manera independent, encara que sigui profitosa per al barri. Al nostre parer, s’han apropiat d’un terreny que, en qualsevol dels casos, tampoc és seu, i només estan disposats a cedir terreny si s’acompleix la seva voluntat.

Lluny de satisfer interessos particulars, considerem que el nostre objectiu és el d’aportar a la comunitat un bé d’interès col·lectiu. Així que, definitivament declinem i optem per abandonar el projecte.

Permès jugar a pilota

PERMÈS JUGAR A PILOTA
13 d’octubre del 2010. NOUBARRIS, Barcelona – Un grup d’estudiants intervenen en un espai públic que queda atrapat entre els carrers Doctor Pi i Molist i de Sant Iscle del barri de Nou Barris a Barcelona. Són estudiants de l’Escola d’interiorisme Deià, situada a pocs metres del lloc d’actuació, i tenen molt clar el seu objectiu: reivindicar l’importància dels espais públics que esdevenen zones de pas i residuals, atorgant-los noves funcions. Amb una cinta adhesiva i carregats d’imaginació convertiran l’espai en una pista de futbol, de bàsquet,o de bàdminton. Una intervenció efímera que cridarà l’atenció als més curiosos, i sobretot als més petits. “Aquesta zona està situada entre un centre educatiu i un casal d’avis. Podria convertir-se en una àrea d’esbarjo pels nens i nenes a la sortida de l’escola” ens comenta l’Òscar Campanera, membre d’aquesta iniciativa.

Nobody knows!!

Nobody knows!! és una proposta que neix de la mà del grup La consulta del Dr. Pi i Molist en la seva recerca per generar de forma autònoma una reflexió sobre l’espai. 

L’espai que queda entre els carrers de Sant Iscle, Doctor Pi i Molist i Ordunya és el resultat de diverses actuacions plantejades de forma aïllada, generant un espai asimètric i gens cohesionat, que resta abandonat, a la deriva. Un espai de ningú, malgrat que aquí es realitzen diverses activitats. La zona és freqüentada per nens, que juguen en pèsimes condicions, així com avis que fan ús del casal situat en el mateix espai.

Anàl·lisi de l’espai

És tracta d’un espai peatonal que, tot i ser molt concorregut (ja que actua de nexe entre els dos carrers) està molt descuidat, a més de poc adaptat a la realització de cap activitat. Les diverses edificacions generen dues places dures ben delimitades per un fort desnivell. No contenen cap element de mobiliari urbà, ni en el seu interior ni a l’espai que les delimita. No observem la presencia de bancs públics, papereres (una en tot el recinte) o zones enjardinades. Es tracta d’un espai marginat, sense cap tipus de circulació de vehicles, cosa que afavoreix que zona sigui adequada per realitzar qualsevol activitat de lleure.

Proposta d’actuació

La nostra idea és adequar aquesta zona als usuaris que normalment la freqüenten.

Interpretem que aquest espai podria allotjar bancs, així com donar cabuda a activitats generades pel casal d’avis situat a la planta baixa de l’edifici que delimita la plaça en un dels seus laterals. Tot plegat el converteix en un lloc ideal per realitzar algun tipus d’intervenció.

Partim d’un concepte molt clar, que és urbanitzar aquesta zona des d’un punt de vista certament irònic, fent entendre que existeix una mancança d’urbanisme de tipus social i que s’ha d’intervenir d’alguna manera. Es tracta de posar a les administracions en evidència per tal d’empènyer-los a portar a terme algun tipus d’actuació.